Com totes les paraules que tenen diverses interpretacions, per entendre el seu veritable significat cal recórrer al seu origen etimològic: la paraula ve del llatí ‘emotio‘ que es forma amb el prefix ‘e-ex’ i el verb ‘movere’, el que indica un moviment cap a fora.
Es pot traduir com “Energia en moviment” (si ens basem en el terme anglès, aquest significat és encara més clar: E-Motion).
Però com es trasllada aquest concepte a tots els complexos mecanismes que generen les diferents emocions?
Basant-nos en el que coneixem de la neurofisiologia i bioquímica, aquesta Energia es pot entendre com un impuls nerviós generat per un pensament, que al seu torn provoca determinades sensacions a causa de respostes hormonals generades per aquest impuls i que, en darrer terme, donen lloc a reaccions bioquímiques i respostes físiques per part de l’organisme.
Això és fàcil d’entendre si pensem, per exemple, en el que ens genera a nivell físic un sentiment de por sobtat, com ara la sudoració, taquicàrdia, falta d’alè, etc… a causa de la ràpida secreció d’adrenalina en resposta a una situació de perill o també per un pensament relacionat amb aquesta situació.
Es tracta d’un exemple senzill per entendre que la influència d’una emoció a nivell físic és un fet real i tangible més que una creença o una postura d’alguna mena de medicina alternativa.
Les emocions formen part del nostre dia a dia, no podem prescindir d’elles. Des que naixem estem en contacte amb les emocions.
Cada persona amaga dins seu un embolic de sentiments i emocions darrere dels records i les memòries, els fracassos, les pèrdues o l’alegria viscuda. Com respirar o dormir, sentim i ens emocionem de manera instintiva. Les emocions tenen un paper adaptatiu, ens ajuden a sobreviure en un entorn complex. Per exemple, la por permet fugir o mantenir-se immòbil davant determinats perills. La ràbia ens dóna forces per reaccionar i defensar el nostre entorn i als nostres éssers estimats. La tristesa és una brúixola molt útil ja que fomenta la introspecció i l’acceptació que ens permeten detectar quan alguna cosa va malament per intentar-hi posar remei.
Algunes persones desconfien o bé ignoren el caràcter instintiu de les emocions i les reprimeixen perquè temen patir o fins i tot perdre el control de les seves vides. Però intentar viure i pensar al marge de les nostres emocions és una fal·làcia: no només ens limita, sinó que les emocions reprimides passen a l’inconscient i són molt més incontrolables des d’aquesta part de la nostra ment, i al no permetre que surtin el cos les expressa en forma de malalties.
Per tant, el primer pas per gestionar les emocions és veure-les com un procés natural i propi de l’ésser humà, que té sentit a la nostra vida, especialment en la relació amb els altres, i que també dota a la vida humana de matisos, color, profunditat i textura.